Encara no us he explicat mai com se’m va acudir iniciar-me en el món del coworking, fins al punt d'acabar muntant un espai propi a Gràcia, i la veritat és que hi ha tants camins fins arribar al perquè de tot plegat que no sabria per on començar…
Podria intentar-ho dient que si m'he embarcat en aquesta aventura és perquè vaig estudiar disseny industrial i d'interiors i sempre m'ha interessat la creativitat en totes les seves vessants, sobretot aquella sorgida de la participació d'un grup multidisciplinar on tothom té alguna cosa diferent però complementària a aportar.
Podria dir que buscava un espai per mi, un espai per treballar on pogués trobar el meu raconet per crear i que “se me ha ido de las manos” perquè he acabat llogant una nau industrial enorme, massa gran per mi sola, però de la que em vaig enamorar i no me'n vull desprendre, així que ara toca buscar “companys de pis”.
Podria repetir el que diuen de mi els que em coneixen, i és que m'agrada molt anar a la meva i fer les coses a la meva manera i que, per tant, això de tenir un jefe que em mani i treballar en una empresa convencional no fa per mi. I afegir el que saben de mi els més propers i és que, des que vaig entrar a la uni, de tant en tant dic que algun dia voldria muntar alguna cosa pròpia, a poder ser amb els meus dos inseparables companys (ells ja saben de qui parlo). De moment començo el camí sola, potser algun dia serem més, no? ;)
Podria avorrir-vos parlant de la permanent sensació de felicitat que em produeix viure al barri de Gràcia i de les ganes que tinc de formar-ne part d'una manera més activa aprofitant les moltes sinèrgies que ofereix la vila. Al barri sempre passen coses, m'encanta que passin coses i no vull que deixin de passar-me'n, sino m'avorriria.
Podria també pensar que la idea de muntar un espai de treball compartit va sorgir i es va començar a dibuixar d'una manera més concreta a partir d'un reportatge que vam veure a la tele amb els meus companys de pis, un diumenge qualsevol, on vam sentir per primer cop la paraula “coworking” que no he parat de buscar, trobar i fer servir sense parar.
Trïi el camí que trïi, tots em porten al GARDEN i a la il.lusió que em fa compartir aquest projecte amb tothom que tingui ganes de participar-hi!